garum m
Tornar
Any de la primera ocurrència d'aquesta variant:
2004
Any de la primera ocurrència de totes les variants:
2004
Nombre total d'ocurrències d'aquesta variant:
7
Nombre total d'ocurrències de totes les variants:
14
Context
Des d’elaboracions de l’Antiga Roma com el ‘moretum’, un aperitiu en forma de crema untable que es feia en un morter, i el *garum*, una salsa de peix utilitzada per condimentar (i amb usos medicinals), passant per ingredients que tenien finalitats litúrgiques com les faves o lúdiques com els cigrons, que a l’ Edat Mitjana es venien torrats com a llaminadura en els espectacles públics.
[El Periódico, 03/04/2021]
Hipòtesis a banda, és obvi que cap de les àmfores trobades al vaixell -fins ara 37, però no descarten que n’hi pugui haver més d’un miler- va arribar al seu destí i que el *garum* que transportaven ha deixat de ser una salsa feta de vísceres fermentades de peix per transformar-se en “una mena de pasta”, va explicar ahir Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
[Diari ARA, 10/11/2016]
Al centre de la via hi ha una petita piràmide de vidre que permet observar les restes arqueològiques, principalment pilons per a la fabricació de *garum*, la salsa preparada amb el rebuig de peix que els romans utilitzaven per assaonar tots els menjars.
[La Vanguardia, 19/06/2014]
Va recórrer la història de la cuina local, remuntant-se al bon concepte que els grecs tenien de les ostres d’aquí i al *garum* romà; va parlar després de les fondes, tavernes i hostals medievals, dels becos que van precedir els restaurants, i també d’aquests establiments al llarg del segle XX, fins a arribar a la revolució dels últims lustres que ha col·locat la cuina catalana a l’avantguarda mundial.
[La Vanguardia, 21/09/2013]
"Els romans condimentaven amb un producte anomenat *garum* que era el líquid que obtenien de posar a assecar el peix", explica Montse Comas, arqueòloga del museu badaloní.
[El Periódico, 27/03/2006]
Per això el meu amic cuiner patriota em va sorprendre molt agradablement quan em va convidar a dinar un dia d'aquest estiu i em va oferir un menú impecablement mediterrani, però de l'altra riba de la part occidental del nostre mar: primer unes crudités provençals amb *garum* d'anxoves i olives negres, després una amanida de tomàquets secs i formatge mozzarella amb oli d'oliva i pebre vermell i, com a plat central, una magnífica ració de raviolis d'albergínia amb una salsa feta amb mantega, brou i porradell i una safata de finíssims talls de salami i coppa, un embotit italià curat molt saborós.
[Avui, 05/10/2004]
L'àpat va consistir en *garum* i espines d'anxova arrebossades, de Subirós; fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada, de Puigdevall; pa farcit, també de Puigdevall; cargols punxencs, fuet dolç, coca salada i vinagreta rosa, de Ruscalleda.
[El Periódico, 07/01/2004]