jonqui m i f

Perquè els *jonquis* diuen que no a tot el que a la gent li importa.

Dir que els millennials som tots capritxosos o narcisistes o que ens passem els dies a les xarxes, és com dir que la generació X eren tots propensos a ser *jonquis* als vuitanta...

Danny Boyle va donar la campanada demostrant d’una manera crua i frenètica el món boig –a estones divertit, a estones tràgic– de cinc *jonquis* dels suburbis d’Edimburg.

Ja en tinc més de 40... Sóc *jonqui*.

El nostre Don Joan és algú que s'ho vol passar bé sempre, una mena de *jonqui* del present.

I, d’altra banda, potser serveix per redirigir una carrera que aquests darrers anys portava una perillosa deriva de personatges excessius, col∙locats sempre al límit de la credibilitat, des de l’improbable maquillatge que el va convertir en J. Edgard Hoover fins al *jonqui* de les finances i la cocaïna que era el Jordan Belfort i que li va servir Martin Scorsese a El lobo de Wall Street.

Una, que tots hi estaven ficats —"gairebé tothom està ficat en mogudes", dit en propi argot—, i dues, que en aquells temps de diners abundants, el pobre s'havia convertit en un "*jonqui* dels diners".

No estic orgullós d'aquesta vida, però què hi puc fer, sóc *jonqui* i sóc lladre.

Ja no queden *jonquis* al passadís, vomitant sobre sabates pròpies o d'altres.

Quan vaig començar, fa 15 anys, venien *jonquis* i gent de presó.

Que té més si a companys teus els han tratat com a lladres i han passat la nit devora *jonquis*.

"He lidiat amb *jonquis*, prostitutes i lladres, però cap d'ells era tan dolent com aquests turistes.