afroamericà afroamericana m i f

[ús sintàctic nou]

Ara, Copeland, la primera *afroamericana* que ocupa aquesta posició, vol donar la mateixa oportunitat a altres nens i ha creat un programa especial de ballet per a nens afroamericans i hispans de barris desfavorits.

I ara tornen amb la reinterpretació en viu d'un àlbum de folk enregistrat l'any 1965 en una presó d'*afroamericans* de Texas.

Amb tot, el preu més alt aconseguit per una obra d'un *afroamericà* viu el va obtenir el 2018 a Sotheby's Kerry James Marshall: 18 milions d'euros per la seva tela Past Times, que va anar a parar a la col·lecció del raper Sean Diddy Combs.

Les comparacions són inevitables amb aquell any de protestes, tensions racials i tragèdies com l’assassinat de Martin Luther King i l’arribada de l’home a la Lluna mentre a terra els *afroamericans* morien reivindicant igualtat.

La família d'Atatiana Jefferson, una *afroamericana* de 28 anys, vol respostes de la policia.

Tony Vallelonga era un individu vulgar, racista, pinxo de club i solucionador de temes per a la màfia que acaba estrenyent llaços amb un *afroamericà* d'educació exquisida, el pianista Don Shirley, format en la interpretació de la música clàssica.

Si fa uns anys la londinenca Taiye Selasi encunyava a Lejos de Ghana el terme afropolites per reivindicar la figura dels *afroamericans* plenament instal∙lats en la seva comunitat d’adopció i no per això menys implicats en la transformació dels seus llocs de naixement, ara és Yaa Gyasi (Mampong, Ghana, 1989) la que, amb Volver a casa, ha recorregut tres segles, desplegats a través de set generacions d’afroamericans.

Però havia guanyat Moonlight, una pel∙lícula amb un elenc íntegrament negre que relata les tribulacions d’un *afroamericà* gai.

Als ulls de l’espectador inexpert, es tracta d’*afroamericans* disfressats de nadius nord-americans que s’agrupen en tribus des de mitjans del segle XIX.

Als Estats Units la xenofòbia antimusulmana o antimexicana, per no parlar del racisme contra els *afroamericans*, va començar molt abans de Trump.

Els *afroamericans* són els únics que han complert amb les prediccions -tot i que el partit ha perdut un 5% de vots d’aquest grup ètnic respecte a les últimes eleccions, on el candidat era Obama-.

A la caiguda dels sondejos ara s'hi afegeix també la desmotivació dels joves i els *afroamericans* per anar a les urnes.

Busquen companyia al soldat –a l’altre extrem hi ha una composició en record del patiment de les dones confederades– i als *afroamericans*.

Que [Obama] fos el primer *afromericà* és important.

Els *afroamericans* i els llatins voten per Hillary, els blancs voten per tots dos, i els joves es decanten per Sanders.

No hi ha cap dubte que van preparar la polèmica: Rock improvisant al carrer entrevistes a *afroamericans* que afirmaven que desconeixien totes les pel∙lícules a concurs, mentre que un afirmava que la seva pel∙lícula favorita era Super Fly (1972), un petit clàssic de la blaxploitation; o les imatges trucades de Joy, Mart i El renacido amb protagonisme negre.

Ja ho van ser els atletes que van aixecar el puny enguantat als Jocs Olímpics de Mèxic l’any 1968 pels drets civils dels *afroamericans* o el petó de les guanyadores del 4x400 en el Mundial d’atletisme de Moscou del 2013, per denunciar la persecució dels gais a Rússia.

Els assistents, la majoria joves de raça blanca -hi destacava l'absència d'*afroamericans-, van utilitzar alguns dels símbols hippies...