nacionalcatòlic -a adj
Tornar
Any de la primera ocurrència d'aquesta variant:
1991
Any de la primera ocurrència de totes les variants:
1991
Nombre total d'ocurrències d'aquesta variant:
19
Nombre total d'ocurrències de totes les variants:
23
Context
Que hi va haver un temps en què els ciutadans d'aquest país semblava que tinguessin doble nacionalitat: una dictadura espanyola *nacionalcatòlica* que no havien pogut triar ―"¿Qué pone en tu DNI?"― i una república laica francesa, a la qual s'havien adherit amb llibertat i admiració.
[El Món d’Ahir, 01/01/2024]
Malgrat l’esperit emancipatori del narrador, hi ha traces masclistes en el seu discurs (“O potser cada dona era una classe per ella mateixa, un món inèdit que calia descobrir, colonitzar”) i tot plegat dibuixa una època de canvis encara marcada per l’opressió *nacionalcatòlica*.
[El País, 03/11/2022]
Calia redirigir els condemnats cap al nou ordre *nacionalcatòlic*.
[Sàpiens, 01/05/2022]
Aleshores, amb la imposició de la dictadura, la moral *nacionalcatòlica* relegava la dona al paper tradicional d'esposa i mare.
[Revista Sàpiens, 01/05/2020]
Traduïts en mandats, els resultats apuntarien a una majoria de *nacionalcatòlics*, amb prop de 240 escons, seguits dels tres grans partits de l'oposició, que, tots junts, superarien els 200 escons.
[La Vanguardia, 14/10/2019]
Nuet critica la macrobeatificació *nacionalcatòlica* de Tarragona i acusa el PP de desobeir la Llei de Memòria.
[Bon Dia, 15/10/2013]
Un a zero (i van...) a favor de la crosta *nacionalcatòlica* contra el laïcisme. Caldria saber, a més, si la Generalitat, és a dir tots nosaltres, també ha pagat tota o part de la festa.
[Avui, 25/01/2010]
Així no és estrany que el franquisme no veiés amb bons ulls (encara manco amb el seu caràcter pagàl, donats els principis *nacionalcatòlics* de la dictadura) i que, com va passar amb tantes festes populars, fossin els Ajuntaments democràtics (restaurats fa trenta anys, després de les eleccions del 1979) els que el recuperassin.
[L'Hiperbòlic, 01/02/2009]
Era un món no gens arrenglerat amb aquesta església *nacionalcatòlica*.
[Catalunya Ràdio - Cas Obert, 16/07/2007]
I, a sobre, enmig d'aquest clima enrarit no es pot pretendre responsabilitzar al PSOE del procés de secularització del Nadal a l'Estat espanyol, que va començar molt abans fins i tot que deixés de ser oficialment *nacionalcatòlic*.
[Avui, 25/12/2004]
Vistes aquestes reflexions cristianes, tan sensates, tan serioses i tan lliures d'esperit, quina barbaritat no ens sembla l'escola d'inspiració *nacionalcatòlica* del primer franquisme o, ara, el sant tornem-hi de l'Espanya d'Aznar amb el decret de l'assignatura obligatòria de religió (catòlica) o la seva alternativa, El fet religiós!
[Avui, 25/01/2004]
La *nacionalcatòlica* Conferència Episcopal m'ha declarat immoral perquè crec i defenso el dret pacífic i democràtic a l'autodeterminació.
[Avui, 05/12/2002]
Enmig de moltes altres reformes, entre 1975 i 1982 es va haver de desballestar un Estat *nacionalcatòlic* sense que el catolicisme esdevingués una força refractària a la democràcia.
[Avui, 01/12/2002]
L'Església sempre ha estat l'única organització al marge de l'administració municipal i la dreta és *nacionalcatòlica* i tradicionalista.
[El Temps, 05/02/2002]
Aquesta oferta de lectures edificants (...) es completa ara amb tot un arsenal de llibres de l'escola *nacionalcatòlica*.
[El Temps, 25/01/1999]
L'última del règim *nacionalcatòlic de Croàcia ha esquitxat el president Tudjman.
[El Temps, 23/11/1998]
Boris Ieltsin encarna l'Homo sovieticus reconvertit al populisme neoliberal, i no és difícil de reconèixer en un altre populisme, l'obrerista i *nacionalcatòlic de Lech Walesa, bones dosis d'aquesta síndrome...
[El Temps, 05/05/1997]
Anys enrere, quan qui això escriu era en mans d'hermaos descatalanitzadors i *nacionalcatòlics, Luter era posat en el mateix sac que la Segona República espanyola, la Generalitat, la maçoneria i els vestits de bany massa petits.
[Avui, 18/02/1996]
...els seus pecats públics i privats eren excusats per beats i monsenyors *nacionalcatòlics de l'època, que afirmaven "que els monarques no pequen pecant, sinó deixant pecar", filosofia que no sé si encara avui està en vigor.
[Diari de Barcelona, 11/07/1991]