sexoafectiu -iva adj

M'agrada molt la lentitud, però m'ho he de recordar, perquè sovint em deixo portar per la inèrcia de la ciutat i les relacions *sexoafectives*.

Si hem arribat a l’extrem que s’intercanvien apunts per mamades, que les violacions grupals —simulades?— tenen milions de visualitzacions, que un adolescent no entén per què una noia no li ha fet una fel·lació el primer dia (és el que passa a tots els vídeos, què ha fet malament per no merèixer-la?), si tenim nens de 10 anys esguerrant-se el seu futur *sexoafectiu* (el contacte continuat amb idees i representacions del món fa que s’acabin per normalitzar absolutes anomalies), si hem arribat fins aquí i no fem res, és que som uns covards i uns miserables.

Una actriu i un guionista aprofiten cada vegada que coincideixen en un festival de cinema per tancar-se a l'habitació d'un hotel i mantenir una relació *sexoafectiva* secreta que fa una dècada que dura.

Potser diria que aquesta és de les úniques idees sueques que m’agraden, que tal com està el pati en temes de relacions *sexoafectives*, més val que puguis desvalisar el piset en una tarda i tal dia farà un any.

Quan les accions educatives en l’àmbit *sexoafectiu* són molt puntuals i limitades en espai i temps, si només es pot fer una sola acció, ha de ser sobre els pares.

L'educació *sexoafectiva* la donen associacions transactivistes; s'exigeix al professorat fer de policia de gènere per detectar possibles alumnes trans; es permet que nois autoidentificats com a noies facin esport hi comparteixin lavabos; es deixen de donar tallers sobre menstruació perquè serien "transexcloents"...

L'educació *sexoafectiva* és una mesura de prevenció de moltes violències i n'hauria de fer TOTHOM a l'escola.

Fullana basteix un tríptic, donant veu a Xavier, drogoaddicte, la seva dona Martina i finalment la seva filla Ariadna, que trasllada a les relacions *sexoafectives* la dependència patològica del pare.

Però ara, una de nosaltres té per davant una nova oportunitat, un horitzó *sexoafectiu* prometedor amb algú nou, i la nostra pregunta és: Explicaràs a aquesta nova parella amb quines persones has estat?

Els personatges de la segona novel·la d’Arià Paco (Igualada, 1993) habiten amb certa incomoditat l’amistat masculina, les relacions *sexoafectives*, l’autoconsciència, la frustració política i, com Espriu, el cansament amb la nostra covarda, vella i tan salvatge terra.

Vint-i-dos anys plasmats en 751 pàgines en què l'escriptor se submergeix en les pors, el sexe i la família, però, sobretot, en la construcció d'una identitat —la seva, però també la històrica, l'econòmica, la cultural, la *sexoafectiva* o la lingüística.

La idea que el plaer en general és dolent, inútil, hedonista, i altres coses, com si les relacions *sexoafectives* fossin només per a alguna cosa, funcionals.

RT @lauragortensi: -Ah, tens parella. I quina discapacitat té? -De moment, cap. Que jo sàpiga! Aprofito per afegir que quan estàs soltera els comentaris sobre la teva vida *sexoafectiva* són del mateix nivell o pitjors. De l'estil: "Ah, però tu folles?". https://t.co/QqCXp7paCS

Una mena de Love actually dins el món de les relacions *sexoafectives* que fugen de tota convenció on comparteix protagonisme amb Miki Esparbé, Verónica Echegui, Raúl Arévalo i María León.

És bastant curiós que la gent que més en contra està del dret a l'avortament lliure i gratuït sigui la que també està en contra de l'educació *sexoafectiva* a les escoles, que entre moltíssimes altres coses podria evitar embarassos no desitjats.

En un moment que es posen en dubte les suposades bondats de l'amor romàntic i creix l'interès per les noves formes relacionals *sexoafectives*.

Els pares han de donar el discurs *sexoafectiu* en algun moment.

L'Estat, com a garant de la salut física i mental dels seus ciutadans, té l'obligació de capitanejar una gran campanya d'educació de les relacions *sexoafectives* que vagi dels aspectes relacionals de les parelles a l'explicació detallada del terrible trauma (físic, psíquic i social) d'un embaràs no desitjat o d'un avortament.