uninacional adj

Bé, de fet hi ha vuit Constitucions més que la reconeixen, però totes *uninacionals*: Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Veneçuela, Bolívia, Uruguai i El Salvador.

En acabat, les pràctiques del govern del Partit Popular reforçant l'Espanya *uninacional*; les declaracions del mateix president del govern espanyol identificant les nacions sense Estat amb "guetos culturales y identitarios"; i, finalment, les declaracions del president del TC menyspreant les nacions sense Estat, es carreguen la naturalesa inicial d'aquest pacte, esdevenint un atac frontal al concepte d'autonomia política.

Parla de l'agilitat dels països petits -*uninacionals*- com Dinamarca, Holanda o Finlàndia per adequar-se a la globalització sense perdre el nivell de benestar i d'acollida sostenible, i per tant acotada.

Vint-i-cinc anys després, tenim un Estat que ha evolucionat des d'una forta centralització del poder polític fins a una descentralització territorial molt semblant a la que es pot produir en Estats *uninacionals* (el cas d'Alemanya).

A Espanya, en concret, estem en plena croada contra els nacionalismes anomenats perifèrics, que són com una malaltia crònica que mai han pogut superar els partidaris de l'Espanya eterna , *uninacional* i uniformitzada encara que hagin consentit de repintar el mapa de la Pell de Brau amb les coloraines variades de les autonomies.

El primer és una idea d'Espanya uniforme, *uninacional* i unilingüe, incompatible amb una concepció plural de la realitat de l'Estat i igualitària en drets i deures per a les distintes comunitats nacionals que l'integren.

El contingut de les reivindicacions no ha agradat mai ni a PP ni a PSOE, però el que ha preocupat més a Madrid ha estat que, per primera vegada d'ençà de la Transició, les forces nacionalistes optessin per actuar conjuntament amb l'objectiu de canviar l'actual model *uninacional*.

Una mesura tan rabiosament estatista i antiautonòmica com aquesta no té altre objectiu que beneficiar els partits d'àmbit estatal, cohesionar la idea *uninacional* d'Espanya com a marc únic de referències i, per tant, perjudicar directament els partits d'àmbit nacional.

D'una banda hi ha "ells", els bons nacionalistes espanyols plurinacionals multiculturals sense barreres, i d'una altra banda "nosaltres", els dolents bascos i catalans nacionalistes *uninacionals monoculturals...

Tots dos tenien la mateixa ambició, el mateix projecte i ideologia que Franco ací: volien un estat *uninacional.

"Pobres països *uninacionals, que no saben en quina desgràcia permanent viuen, i si la saberen envejarien el model espanyol".

La més negativa és que és el projecte més seriós d'articulació de l'Estat espanyol des del punt de vista de l'uniformisme *uninacional que mai s'ha produït en la història contemporània.