sakura f

Hi ha gelats amb sèsam negre, *sakura* (flors de cirerer), kinako (farina de soja torrada que es fa servir per recobrir dolços), miso vermell (pasta fermentada elaborada amb faves de soja), diversos sucres (com kokuto, de les illes d’Okinawa) o de te verd matxa, el número 1 en vendes i que té un gust molt refinat que sorprèn fins i tot els mestres gelaters.

Hi barrejaran plats com el souvenir del Japó, amb umeboshi, sudashi i *sakura*, i de marisc, com el salmó amb percebes i les angules amb caviar, al costat de propostes tradicionals i de quilòmetre zero.

Però si hi ha un fenomen que s’escapa del pragmatisme constant, i d’aquella obtusa precisió que no entén d’alteracions del programa ni impro­visacions –que posa tan nerviosos els nipons–, és la celebració del *sakura*.

A tot el país hi ha milers de llocs prestigiosos pels seus cirerers. El problema és que al Japó també hi ha molta gent i el temps per anar a veure les *sakura* és molt limitat.

Un veterà japonès de la guerra mundial, 'desaparegut' a l'antiga URSS, torna al seu país després de 63 anys per veure les *sakura*.