wishful thinking m

Gabriel Rufián només ha dormit dues hores i a Madrid, però és aquí, a la sala Gaziel de La Vanguardia, disposat a elaborar la seva portada amb les idees clares a les cinc de la tarda i aquesta mania d’incloure futures notícies del seu grat –el que els nord-americans anomenen *wishful thinking*– sense el temor, típic de periodistes, d’agafar-se els dits.

De les ànsies de normalitat, la paraula de moda a la Moncloa amb què es van esforçar a definir el consell de ministres de divendres a Barcelona, en un exercici de *wishful thinking* i de màrqueting.

És una il∙lusió, un *wishful thinking*, que potser amaga un sentiment de decadència i por del futur.

Han pecat, a més, de *wishful thinking*, és a dir, d'atendre més als desitjos que a l'anàlisi de la realitat.

Amb l’obsessió de passar pantalles, amb l’humaníssim encegament del *wishful thinking*, JxSí i la CUP han avançat fins a una trinxera sense tenir suport logístic i no acabant de coincidir sobre qui és l’enemic.

Tot és un ingent *wishful thinking* on les coses bones passaran al marge de les exigències del complex entorn econòmic i polític nacional i internacional en què estem.

El *wishful thinking* federalista ja trompeteja que, amb el PP moralment desarmat (no menystinguem la seva capacitat de salvar els mobles), la reforma constitucional serà inevitable.

Sense aplicar *wishful thinking* (fer del desig una realitat) sé que la pau al Pròxim Orient arribarà un dia o un altre.

Perquè aquesta mena de processos de decisió són molt més complexos del que certs aficionats es pensen i, sobretot, perquè les especulacions sobre la participació són terreny abonat perquè els comentaristes hi projectin les seves fílies i fòbies, perquè caiguin en el conegut vici del *wishful thinking*.

Hi ha molta gent que practica el *wishful thinking* sense que això de pensar amb el desig els representi cap gran trasbals.