omertà f

I diu que està encantat que la pel∙lícula hagi atiat el debat sobre aquesta qüestió i hagi contribuït a posar fi a l’*omertà* que, a parer seu, encara hi ha en aquest sentit dins i fora de l’Església malgrat un cert canvi d’actitud del Vaticà.

Les declaracions de l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, despatxant els abusos de la diòcesi com «un mal moment», semblen el mirall de la que ha sigut l’actuació de l’Església espanyola fins ara: mirar cap a un altre costat, l’*omertà*, llançar calç damunt de l’oblit, un silenci espès de ciri i sagristia.

Volen que es calmin les aigües al barri. Amb poques excepcions, regna l’*omertà*, el codi de silenci del crim organitzat.

Els supervivents que coneixíem havien optat per l'*omertà*.

El que li va, ara, és el relat periodístic breu, que pot abordar qualsevol tema susceptible d'un tractament pop i autoirrisori, a excepció de la política, que a Chap Chap es redueix a una hilarant excursió a Queralbs, poc després de la confessió de Jordi Pujol, on descobreix que l'*omertà* no només es practica en certes zones de Sicília.

Quan algú denuncia que els casos de manipulació de resultats, amb incentiu dinerari pel mig o no, es compten per centenars, també tenim una resposta molt mediterrània: *omertà* .

I si algun dels soldats és enxampat, la llei de l'*omertà* fa la resta.

Sembla com si no fos lícit de referir-se a la peça bàsica de l'economia catalana, talment com si hi hagués una *omertà* o una llei del silenci.

La política italiana modelada per la Democràcia Cristiana estava feta, en efecte, de silenci i secret (*omertà*), així com de compliictat del poder públic de l'estat (el govern) amb vells i nous poders ocults.