macarra adjinformal

Estimats, @Susi_Caramelo, la filla pròdiga de l'humor *macarra* torna a casa. Bé, al costat de casa, perquè ella és de l'Hospitalet. Correu a comprar entrades per veure-la i riure-la. Jo ja tinc les meves.

Però segurament la més sonada ha sigut la de Louis Vuitton, una col·lecció que mostrava al món un nou concepte de luxe. Potser més urbà, potser més *macarra*.

El costat *macarra*. Aquest és el qualificatiu que Faura utilitza per definir la peça, la més gran que ha fet des del seu retorn a Barcelona després dels seus anys de formació i feina a Amsterdam.

Vam haver de demanar-li que ho fes com si fos Sebastián, el personatge *macarra* i expresidiari que interpreta.

No es pot anar per la vida de sobrat xulejant en plan *macarra*, el que li falta aquest senyor és educació cert grau de formació,es evident !

Al noi, se li ha dit el nou Kiko Veneno, ha agafat les dosis del flamenkillo killo dels seus amics Ojos de Brujo i continua en la línia de les lletres *macarras* i el so mestís dels Macaco.

[...] Aznar serà el que vulguis, però va baixar d'aquell cotxe que una mica més i esdevé el seu sarcòfag dret, sencer, fred com el glaç. Es va passar la mà pels cabells, un gest potser *macarra* i tot, però ningú el va retratar perdent l'oremus.

Ateses de les preguntes i les respostes, el jurat és un grup sense prejudicis racials, amb poca confiança en el sistema judicial i sense cap opinió formada sobre l'ofici de guarda de seguretat o de porter de discoteca. "Són una mica *macarres*", va contestar una de les candidates, que, evidentment, va ser recusada.

De vegades, entendre de política -no en el noble sentit de saber qui eren Montesquieu i Tocqueville, posem per cas, sinó en el sentit molt més *macarra* de saber com acabarà aquest merder d'en Simancas- és una creu.

Però Tugores va anar una mica més enllà i va definir Espanya com un Estat *macarra* per a Catalunya. Abans -va ben reblar- Espanya ens oferia protecció a canvi de diners. [Protecció de mercat, s'entén.] Ara que ja no cal ni es pot protegir ningú, per què hem de continuar pagant?.

Al 1946 els amics americans del franquisme, Perón i Evita, instauren, per votació popular, un estat semipolicíac a base de sindicalistes *macarres i de masses desbocades.