decretazo m

El tribunal veu inconstitucional el *decretazo* aprovat pel PP el 2002.

En el cas de les pensions, va remarcar que la proposta del Govern "no és un *decretazo*, és una proposta per discutir al Pacte de Toledo, perquè hi ha una resolució parlamentària que obliga el Govern a presentar la seua proposta [...].

El *decretazo*, el "banderazo" de les noces a l'Escorial, el "patinazo" de perejil o el "mentidasso" de l'11-M han estat fites del comportament de la dreta als ajuntaments mallorquins.

[...] que no es derogui aquest *decretazo*.

Si, contràriament -com pronostiquen algunes enquestes-, sofreix un correctiu sever (perdent la presidència de comunitats autònomes i alcaldies molt assenyalades), la culpa serà seva i de la política del govern que presideix perquè l'electorat, més que ponderar la tasca dels alcaldes i governs autònoms, hauria passat factura pel *decretazo*, el Prestige i la guerra.

Potser aquesta lentitud prové de tantes sacsejades socials com les que hem viscut, que ens saturen de preocupacions: des del mal de les vaques boges i els atemptats terroristes de l'11 de setembre fins a la fallida reforma laboral impulsada pel govern del Partit Popular, l'intraduïble *decretazo*, passant per la crisi del Prestige , per la participació del país en una guerra rebutjada, i acabant amb l'esclat d'una pneumònia al continent asiàtic que podria arribar a derivar en una pandèmia mundial.

Tant és així que la ja llegendària cintura de Zaplana sembla haver-se trencat amb els bruscos exercicis a què es va veure sotmesa amb la rectificació del *decretazo*, i que a Gallardón -que alguns seguien considerant com la gran esperança de la dreta liberal- a penes se'l distingeix sota l'allargada ombra de la dona del president.

Si afegim aquest nombre al dels treballadors que es van oposar al *decretazo* d'abans de l'estiu i al dels estudiants que també ho han fet -primer contra la llei d'universitats i després contra la mal anomenada llei de qualitat-, la conclusió és que un percentatge alarmantment alt de ciutadans i ciutadanes espanyols està en total desacord amb l'actuació del govern central en assumptes tan rellevants com la protecció per desocupació, l'ensenyament, la política exterior o la manera de fer front a una catàstrofe tan greu com la del Prestige.

Més tard, la societat estava en contra del *decretazo* i a favor de la vaga general, i allà estàvem.

En canvi, davant la vaga general, el govern ha passat del *decretazo* al calzonazo i s'ha empassat les reivindicacions dels sindicats previ cessament del ministre Aparicio, que precisament preconitzava el diàleg des del primer dia.

Ja es va dir el juny passat que molts empresaris estaven incòmodes amb el *decretazo* que va traslladar a les empreses en forma de vaga el desacord entre el govern central i els sindicats.

Én resposta al líder d'IU, Gaspar Llamazares, que li va deixar anar que "un govern que agonitza només encerta quan rectifica", Aznar no va desaprofitar l'ocasió per destacar l'exhibició de "flexibilitat" que assegura haver ofert amb les modificacions del *decretazo* -després que primer rectifiquessin els sindicats, va puntalitzar-.

Només rectifiquen i dialoguen quan perden les batalles, com en el cas del *decretazo*.

Tot i que en la conferència de premsa celebrada a Sevilla quan van acabar les reunions del Consell d'Europa el president José María Aznar va tornar a dir les paraules d'abans de la vaga amb què donava a entendre que interpreta la majoria absoluta com un xec en blanc que justifica qualsevol acció de govern -incloent-hi el *decretazo* en els termes coneguts-, la lògica de la política convida a pensar que, malgrat tot, hi haurà canvis.

Cada vegada són més persones les que diuen que no estan tan en contra d'aquesta reforma laboral, la del *decretazo*, com del mal estil de José María Aznar i amics.

Per la seva banda, el secretari general de Comissions Obreres, Joan Coscubiela, present a l'acte, va assenyalar que a més d'aconseguir tirar enrere el *decretazo*, cal fer dels drets dels treballadors un motor econòmic.

Càsum el *decretazo* sobtat i l'Inem del sindicat vertical.

Com ens explicava ahir el cronista Desclot, en aquest mateix diari, els espanyols i el seu *decretazo* d'humanitats han tornat simplement a la via franquista, amb programes calcats de Villar Palasí i amb el desdeny de qualsevol literatura que no sigui l'escrita en castellà, una de les quatre de l'Estat; i això redactat pels abanderats d'una Constitució que va néixer amb dos objectius -la resta és pur tràmit-: establir l'Estat de dret i reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat. ¿No hem tingut ja prou franquisme? ¿No hem suportat prou anys l'insuportable setge de la dictadura? ¿No havíem acordat que aquells infausts anys havien de ser superats?

Com ens explicava ahir el cronista Desclot, en aquest mateix diari, els espanyols i el seu *decretazo* d'humanitats han tornat simplement a la via franquista, amb programes calcats de Villar Palasí i amb el desdeny de qualsevol literatura que no sigui l'escrita en castellà, una de les quatre de l'Estat; i això redactat pels abanderats d'una Constitució que va néixer amb dos objectius -la resta és pur tràmit-: establir l'Estat de dret i reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat. ¿No hem tingut ja prou franquisme? ¿No hem suportat prou anys l'insuportable setge de la dictadura? ¿No havíem acordat que aquells infausts anys havien de ser superats?

Per què aquesta sagrada missió és un objectiu dels autors del *decretazo* de humanidades? Doncs Piqué ens ho explica: el catalanisme de la identitat ja s'ha esgotat i ara cal inaugurar el catalanisme de la modernitat.

El *decretazo* d'humanitats no troba consens: només majoria absoluta, que no és la mateixa cosa.

...la mesura insinuada pels representants de l'executiu "provocaria una situació encara més conflictiva que la viscuda amb el *decretazo, que va ocasionar l'aturament general del 28 de maig.

Quan al mes d'abril, el govern espanyol va aprovar el polèmic *decretazo, no es va produir cap resposta dels ciutadans.