xavacà -ana adj

Els polítics que aspirem a dirigir Catalunya no podem associar estils *xavacans*, converses de taverna o comentaris que pertanyen a la intimitat, al model de país que cal construir perquè, precisament, això rebaixa el nivell general de la política, perjudica el sistema democràtic i ens fa mal culturalment com a país.

I els balls parlats, el de Joan de Serrallonga i el de Dames i Vells, el més popular, a causa de la seva sàtira política descarnada, expressada amb un llenguatge groller i *xavacà* que fa les delícies del públic, igual que els versots dels diables.

Ella, per tant, no té res a veure amb el periodisme *xavacà* de Nieves Herrero, ni tampoc amb la moderna menestralia representada per Júlia Otero.