lingua franca f

Reblant el clau a Benengeli, i al Quixot com a traducció de l'àrab, Coetzee situa les novel·les en una mena de transmón, on l'espanyol és la *lingua franca*.

Quan molts parlants de diverses llengües en parlen una altra en comú, aquesta llengua actua com a llengua vehicular o *lingua franca*: és la que utilitzen per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada.

La música de Francesconi, simplificant en excés, es podria enquadrar en certa *lingua franca* característica de molta òpera actual: més confiança en la declamació que en el cantabile i una efervescència instrumental reforçada per l’ús de l’electrònica, amb una orquestra i cor pregravats que complementen el reduït conjunt instrumental en viu.

Si bé cal esperonar els estudiants perquè dominin l'anglès, que ha esdevingut la *lingua franca* de la ciència, cal no oblidar que totes les llengües han de disposar d'una terminologia i un llenguatge adients per a la descripció, la discussió i la incorporació de les novetats del coneixement científic i tècnic.

Sí, és clar, podríem provar de buscar una *lingua franca* que ens fos comuna i que servís per a un únic doblatge dels productes de Hollywood; a l'Europa occidental, hauria de ser, inexcusablement, el llatí, oi?

L'anglès s'ha convertit en la *lingua franca dels negocis fins a un extrem difícil d'imaginar fa a penes deu anys.