imparable m i f [ús sintàctic nou]
Tornar
Any de la primera ocurrència:
2003
Nombre total d'ocurrències:
5
Context
[...] molt bé per Francesco Ardolino (sí, ell i Sam Abrams eren els de l'antologia dels *imparables*, en efecte) i la seva contribució a espolsar l'olor de sagristia del premi Cristianisme i Cultura amb un assaig sobre la petja de Dante Alighieri en la poesia de Joan Maragall que hauria de servir per començar a canviar molts dels punts de vista viciats que sovintegen dins els nostres estudis literaris.
[Avui, 17/12/2004]
Seguint l'estela del trio d'*imparables*, cinc victòries consecutives i liderat de la Midwest per als Wolves.
[Avui, 17/01/2004]
El text, en forma de carta al seu col·lega Manuel Forcano -membre com ell de la colla que es fa dir dels *imparables*-, és d'una afectació que fa caure de cul.
[Avui, 17/07/2003]
Per als lectors als quals agafi amb la guàrdia abaixada, els *imparables* són una colla d'escriptors, bàsicament poetes i narradors de trenta-pocs anys, que reivindiquen l'orgull d'escriure bé i en català i avisen que la seva obra és i vol ser de qualitat (per bé que, crec jo, aquesta obra encara sigui tendra, el temps hi acabarà posant remei en la majoria dels casos).
[Avui, 01/04/2003]
Hèctor Bofill parla d'això quan diu que pertany a la generació dels *imparables*.
[Avui, 01/03/2003]