judeòfob -a adj

L'obra comença presidida pel reconeixement dels autors a un únic assessor: el *judeòfob* Enric Marco.

Quan per ètica i rigor històric se sol·licita la retirada d'un llibre *judeòfob* editat amb diners de tots els ciutadans, s'està actuant de manera plenament democràtica i s'està promovent que les institucions públiques assumeixin el rol que els pertoca, que és fer pedagogia de l'Holocaust, oposant-se a la seva banalització.

(Agraeixo al professor Xavier Torrents haver-me fet parar esment en aquest *judeòfob* text.) Quina didàctica és aquesta?

He reculat en el temps, per recordar que la RDA, per exemple, mai no va reconèixer cap culpabilitat en l'Holocaust o Shoah (els dolents, els nazis, eren sols a la RFA), un tret que m'explica sovint l'antisemitisme o judeofòbia que estem vivint ara mateix, i que s'ha aguditzat notablement amb l'elecció democràtica d'Ariel Sharon, com a primer ministre d'Israel, per no parlar que s'enregistren més brots judeòfobs a l'antiga RDA que a la RFA, a part França, que com a país antisemita o *judeòfob* conquereix dubtosos llorers.

Concretament, la crítica va provenir d'una autora i amiga i inspiradora (Orlando) de la seva muller, Vita Sackville-West (1892-1962), una aristòcrata amb tendències *judeòfobes*.