judeomaçònic -a adj

O el vell truc del boc expiatori (des de Hitler amb els jueus fins a Franco amb la conspiració *judeomaçònica*, passant pels nacionalistes d'un costat amb els de l'altre).

I si desenes de milers de docents catalans pensen que Maragall ha estat un pèssim conseller, no és per cap conspiració sindical, ni mediàtica, ni *judeomaçònica*, sinó perquè probablement ha actuat pèssimament.

[...] fins a Franco, opositor grotesc a una suposada conxorxa internacional *judeomaçònica*, sense oblidar l’Església espanyola, la qual no va sumar-se en els darrers temps a l’autocrítica general que va fer-se des de Roma al paper que el papat havia jugat durant els temps de Pius XII, mentre l’Alemanya nazi s’acarnissava a l’engròs amb els semites (per cert, que comptem amb més plaques celebrant la memòria d’aquest papa discutible —vegeu la pel·lícula Amen, de Costa-Gavras— que no recordant-nos de les víctimes de l’Holocaust…).

Tots plegats recordem com la dictadura franquista atribuïa els mals del país a la conjura *judeomaçònica* i a la pertinaç sequera.

O, per a nosaltres, a la in-kultura franquista de la lluita contra la conxorxa *judeomaçònica*.

Amb amics com Bossi, que qualifica l'euro d'invent *judeomaçònic* dels financers enemics d'Itàlia, i Fini, líder del partit neofeixista, ¿qui necessita enemics?

...Jaume Vallcorba: mentor polític d'Action Française, mixtura indestriable de reacció política sobre la idea de complot *judeomaçònic contra la civilització cristiana...