judeofòbia f

Com veieu, i només n’és un tast, en el codificat argot de la nova *judeofòbia*, l’abrandada i cacofònica denúncia dels jueus com a poble elegit –raça superior, en traducció simultània– cotitza a l’alça.

L'antisionisme és la forma moderna de *judeofòbia* d'origen cristià que actua sobredimensionant els fets de guerra responsabilitat d'Israel -reals i documentats pels mateixos historiadors israelians- equiparant-los a la categoria de genocidis.

"La *judeofòbia* i l'antisemitisme s'alimenten d'una informació que té el seu origen, suposo, en la política espanyola", va afegir Ventura.

Això és el súmmum d'esquivar qualsevol referència al·lusiva als jueus, tret característic de qui genera *judeofòbia*.

La *judeofòbia* d'un llibre sobre els republicans als camps nazis.

Amb el poeta nostrat, liquidat el tema Eliot, de qui em declaro, amb la vènia de Sam Abrams, fervent admiradora (de la seva obra, deixem nacionalitats, *judeofòbies* i religions a part), també vam parlar de Pride Prejudice, segurament la millor novel·la d'aquella discreta dama que es deia Jane Austen, que, per cert, sempre va publicar sota pseudònim: A Lady.

La comunitat jueva a Catalunya, que integra al voltant d'unes 12.000 persones, està preocupada per la creixent *judeofòbia* que detecta al país i creu que la celebració d'aquesta diada pot ajudar a lluitar contra l'antisemitisme.

L'article de Pérez-Reverte al diari Abc, i que motiva aquesta reflexió, no és excepcional, sinó desgraciadament comú a una actitud políticament correcta per molt que sigui immoral, i pornogràfica: la nova *judeofòbia*.

De nou, el vel que tapa els nostres ulls ens impedirà veure les causes profundes del rebuig (una islamofòbia latent, com en el passat va succeir amb la *judeofòbia*, amb els resultats tràgics i terribles coneguts per tothom) i cercar-hi solucions polítiques.

Per altra banda, i no cal llegir premsa estrangera, perquè aquest mateix diari, l'AVUI, ha donat àmpliament i acurada la notícia, a Gaza, pedra de toc per disparar entre nosaltres una incomprensible *judeofòbia*, la població palestina no s'ha aixecat contra l'Estat d'Israel, sempre, i a ca nostra més que enlloc, el dolent de la pel·lícula, sinó contra Iàssir Arafat, un dels polítics més corruptes i menys democràtics de la terra, pesi a qui pesi.

He llegit tant sobre el tema que no comprenc la mena de *judeofòbia* europea també pròpia de la meva generació.

He reculat en el temps, per recordar que la RDA, per exemple, mai no va reconèixer cap culpabilitat en l'Holocaust o Shoah (els dolents, els nazis, eren sols a la RFA), un tret que m'explica sovint l'antisemitisme o *judeofòbia* que estem vivint ara mateix, i que s'ha aguditzat notablement amb l'elecció democràtica d'Ariel Sharon, com a primer ministre d'Israel, per no parlar que s'enregistren més brots judeòfobs a l'antiga RDA que a la RFA, a part França, que com a país antisemita o judeòfob conquereix dubtosos llorers.

El resultat és una revisió d'aquesta *judeofòbia* que ara troba, en l'excusa del Pròxim Orient, la seva nova canalització.

I suposo que ningú no dirà que practico la *judeofòbia* si dic que el pecat de no fer cas de les resolucions de l'ONU a la zona no és privilegi exclusiu de Saddam Hussein.

Com es pot no veure, en l'extraordinari malestar expressat el 21 d'abril, les traces d'una nova arabofòbia que s'afegeix a la vella *judeofòbia* i contribueix a alimentar els fantasmes alimentats per l'FN?