unilateralista adj

L'estada de Puigdemont a Alemanya “va acabar de desmuntar la fantasia naïf de la independència unilateral exprés”, però “el tacticisme legitimista ha estirat la il·lusió *unilateralista* tant com ha pogut i més”.

Diguem-ho tot: els líders que públicament o discretament trenquen amb l'esbojarrada via *unilateralista* estan bevent la seva pròpia medecina.

I els grans estrategs del pentàgon, o de qualsevol altra metonímia del Poder amb majúscules, ja s'ho oloren: el mercat no compra aventures *unilateralistes*.

La concepció *unilateralista* del món i de les relacions internacionals per la qual es regeix l'Administració de George Bush és a la base d'aquestes divergències.

Els neocon americans duen a l'extrem la visió *unilateralista* de la sobirania nacional inventada per Europa.

De fet, les cessions -petites, però reals, de Bush- en aquesta nova resolució de l'ONU són una bufetada a la política *unilateralista* dels falcons de la Casa Blanca, encapçalats per Donald Rumsfeld.

Si els EUA s'unissin a l'esforç, podríem assistir a un autèntic progrés, però l'administració Bush és tan *unilateralista* -fins i tot quan fa esforços per al desenvolupament de l'Àfrica- que em temo que intentarà establir acords que garanteixin el subministrament de petroli i descuidarà el pacient esforç a llarg termini que resulta imprescindible per coadjuvar el naixement de sistemes de govern eficaços.

La figura de Carles V i dels seus consellers ens permet rellegir amb una distància adequada les disputes entre els "falcons *unilateralistes*" i els "coloms internacionalistes" de Washington.

Per exemple, si els EUA segueixen pel camí *unilateralista* que semblen haver emprès, ignorant o menystenint el paper de les Nacions Unides, un dels seus organismes especialitzats, l'Organització Mundial del Comerç (ex-GATT), pot també patir a causa d'una tendència cap a la proliferació d'acords comercials bilaterals.

El problema és que els qui aixequen aquestes objeccions contra el suposat seguidisme de París i Berlín proposen en canvi seguir Washington i un Washington més *unilateralista* que mai.

Però, en cas contrari, els EUA comprovaran que, en termes estrictament militars, es pot ser *unilateralista*, però que l'economia, per definició, és multilateral.

Com va recordar en el seu discurs Kofi Annan, existeix també una enorme distància entre la cursa *unilateralista* seguida per l'administració Bush i les posicions multilateralistes que defensen Nacions Unides i la majoria dels països de la Unió Europea.

[...] el britànic Chris Patten, que, després d'haver de fer una professió de fe de la més gran simpatia i solidaritat nord-americana, s'ha vist obligat a denunciar que els Estats Units s'equivocarien profundament si seguissin el seu instint *unilateralista* en comptes d'utilitzar el seu liderat per promoure la cooperació internacional.

I el comissari europeu Chris Patten escrigué un article al Financial Times en què denunciava l'instint *unilateralista* dels Estats Units i indicava que aquests haurien de pensar més en termes de cooperació internacional i menys en termes militars.