sartrià -ana adj

I aquesta darrera frase té tot el sentit, perquè la peça de Cassavetes té un aire d’aquell Huis Clos *sartrià* que ja parlava d’àmbits sense sortida.

L'onada *sartriana* s'ha anat esmorteint.

La situació del moment demanava, en línia amb la idea del compromís *sartrià* o del compromís cristiano-socialista de l'època, fer de la història una arma de combat contra el règim franquista.

L'anàlisi de tota una vida a partir de la infància és un dels temes *sartrians* per excel·lència.

Molas i els seus esbirros farien bé de buscar ressons kierkegaardians, bergsonians, heideggerians o *sartrians* en l'obra de Bartra, en lloc d'enterrar-lo, amb despit, sota la llosa de "ressons whitmanians".

I és que, ja se sap, l'infern són els altres..., en especial per a l'esquerra de carnet (podria afegir-hi, sou), i també amb honroses excepcions, per més que ells i nosaltres haguem passat per una adolescent febre *sartriana*.

L'esmentada cronista afirmava: Un quart de segle després de la fi formal del franquisme, la cultura catalana no hauria d'admetre uns oblits que en són fruit directe... Si se'm permet, ho subscric i m'ho retrec, com a bona *sartriana* jovenívola, que no creu automàticament que l'infern siguin els altres.

L'escrit ara descobert ena ajuda a endinsar-nos en el món *sartrià però aobretot a comprendre el naixement de la seua filosofia.

Ara, la sèrie "Tauromàquies" es nodreix d'una riquesa semàntica on la individualitat de l'artista i el risc de crear s'enfronten a la mirada implacable -*sartriana, en definitiva- d'un públic massificat.