sagarrià -ana adj
Tornar
Any de la primera ocurrència:
1994
Nombre total d'ocurrències:
13
Context
Aprofitem l’avinentesa per recomanar-la, ara que n’acaba d’aparèixer una nova edició a cura de Narcís Garolera, el gran expert *sagarrià* i responsable de l’obra completa que havia anat publicant Tres i Quatre.
[VilaWeb, 11/05/2023]
Sigui com sigui, els poemes i la ironia *sagarrians* s'imposen.
[Avui, 03/02/2012]
Sagarra ens parla de Rathenau, el ministre d'Afers Estrangers jueu assassinat el 1922 (quina gran crònica *sagarriana* ens perdem per culpa de dos anys!), ens parla d'aquell Berlín on proliferaven russos blancs, com el mateix Nabokov que ell no va conèixer, jueus -pobres i rics-, Max Reinhardt (de cognom original Goldtsein, jueu assimilat a qui, amb els anys, no li va valer per a res l'assimilació i va haver de fugir a Amèrica), un Berlín amb diverses sinagogues, que amb el temps serien cremades.
[Avui, 21/08/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 05/03/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 26/02/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 19/02/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 12/02/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 05/02/2002]
En opinió de Josep Pla són "el més fluid de la prosa *sagarriana*".
[El Temps, 22/01/2002]
El volum s'obre amb unes paraules de Narcís Garotera (...) seguides d'un pròleg de Jordi Llavina on s'apunten algunes de les claus de l'obra poètica *sagarriana.
[El Temps, 03/06/1996]
Ha estat un dels secrets *sagarrians més ben guardats. El jove Josep M. de Sagarra va esciure un llibre de sonets del qual ningú, ni ell mateix, no havia parlat mai.
[El Temps, 01/04/1996]
Podrà semblar una impertinència als sagarristes de sempre, però la naturalitat de respiració de la prosa *sagarriana en la veu de Jordi Dauder té tanta sagacitat de ritme que el poema final del monòleg, "Poema de corb", em sembla un anticlímax.
[El Temps, 30/01/1995]
Jo estava per dir-li que per a aquests Octubre, tan borgians, tan *sagarrians, haurien d'haver rostit , com a mínim, mitja dotzena de bous...
[El Temps, 14/11/1994]