egoic -a adj
Tornar
Any de la primera ocurrència:
2013
Nombre total d'ocurrències:
6
Context
L’ areté aristotèlica no interessa gaire als psicòlegs «positius», i no els interessa perquè la vida virtuosa té més a veure amb un art públic –un art exigent, que ennobleix cadascuna de les nostres accions envers els altres i envers nosaltres mateixos– que amb un negoci *egoic* la pretensió del qual consisteix, bàsicament, a convertir-se un mateix en un solipsista aparador de si mateix.
[Núvol, 11/01/2025]
La mentalitat *egoica* està, d'una manera, interferint en una activitat que hauria de ser molt senzilla, molt íntima, com ho és el retrobament amb l'esperit.
[Catalunya Ràdio - L'Ofici de Viure, 25/05/2019]
Per tant, moltes vegades des d'aquest jo *egoic*, des d'aquest ego, li donem més importància a la mirada de l'altre del que en realitat li hauríem de donar.
[Catalunya Ràdio - L'Ofici de Viure, 04/03/2017]
No deixa de ser res més que trencar la crosta o la barrera *egoica* en què vivim.
[Catalunya Ràdio - L'Ofici de Viure, 06/09/2015]
Així és molt *egoic*: l'ego viu en la dualitat, la culpabilitat és una creença molt aferrada a l'ego, l'ego sempre o culpa o se sent culpat.
[Catalunya Ràdio - L'Ofici de Viure, 19/10/2013]
El fet que entri en conflicte és perquè jo no estic d'acord en què les coses siguin així, i aquí hi ha la part *egoica* de cadascú, aquest ego de dir: jo sóc el que té raó, les coses han de ser com un vol.
[Catalunya Ràdio - L'Ofici de Viure, 11/05/2013]