zaplanisme m

Encara més ara que José Joaquín Ripoll –el baluard del *zaplanisme* al sud del país, encausat des del juliol per cinc presumptes delictes greus en el marc del cas Brugal– ha dit que Camps és “el candidat natural” a la Generalitat Valenciana, una afirmació que porta implícit el sil·logisme segons el qual ell també ho és a la Diputació d’Alacant.

A més, viatgem a Alacant, on sembla que el *zaplanisme* no es deixa doblegar pels seguidors de Camps, tot i el poder que acumula el president.

Però quasi tots els destarifos tenen cabuda en el marc de la lluita pel vot que presumiblement s'aguditzarà a mesura que ens acostem al 27 de maig, malgrat que en el si del PP es vanten d'una victòria contundent, entelada per les lluites internes amb el *zaplanisme* i els casos judicials que hi cuegen arran de les presumptes corrupcions.

Mentre que a Catalunya tenen el contrapunt dels consells comarcals i a les Illes Balears han estat substituïdes pels consells insulars, les diputacions del País Valencià tenen una salut de ferro. Un oasi de *zaplanisme* a Alacant, amb Ripoll.

Disset diputats, tots els adscrits al *zaplanisme* excepte els que tenen càrrecs al grup parlamentari o al Govern Valencià, no van assistir a aquest plenari en el qual no s'havia de votar res.

D'altres per ser part de la xusma blavera, pontifiquen sobre l'essència i les formes de l'idioma dels valencians sota l'empara del *zaplanisme* i, damunt, enceben llurs ventres per això.

A l'últim retruc de Hauf trobem una afirmació més pròpia del secessionisme lizondista, quan argumenta el seu suport al *zaplanisme* lingüístic en funció del rebuig popular a la catalanitat de la llengua.

Per aquesta soledat tan confortable, precisament, el *zaplanisme* regnant hauria de ser el primer interessat a practicar la transparència, aplicant una política de portes obertes, sempre que no es tinga res a amagar, que tot podria ser.

Confiem que tres anys més de *zaplanisme esventen les manies.