panxacontentisme m
Tornar
Any de la primera ocurrència:
1997
Nombre total d'ocurrències:
5
Context
I també, que la pròpia cultura catalana comença (encara difícilment, fins i tot dolorosament, però comença) a deixar enrere el letal *panxacontentisme* dels últims quinze o divuit anys per iniciar un canvi de paradigma cap a l'ambició, el compromís i la radicalització, que està cridat a imposar-se per llei natural.
[Avui, 17/11/2003]
Patim el mal del *panxacontentisme*?
[El Temps, 05/11/2002]
A lluitar contra el *panxacontentisme* intel·lectual de què estava farcida la societat valenciana d'aleshores, a totes dues bandes, per la seguretat dels dogmes de referència.
[Avui, 25/11/2000]
Això sí, fem el Congrés de Cultura Catalana, es fa un discurs crític i tot el *panxacontentisme de la societat catalana diu: Què bé! què bé, avui hem castigat Pujol una mica, no?
[El Temps, 09/02/1998]
Però l'actitud del *panxacontentisme o de la manca de consciència és a la llarga més irresponsable que l'actitud crítica.
[Avui, 12/06/1997]