micromasclisme m

I en tercer lloc, hem de començar a parlar de microdiglòssia de la mateixa manera que parlem de *micromasclisme*.

Però, ja que hi som, d’on surt tot aquest jovent que ens parla de *micromasclismes* i ecoansietat?

Els homes agressors i les dones víctimes no ho són per una condició particular; estem en una societat on això és un gradient: des d’una violència extrema, com és un assassinat, a situacions d’assetjament, *micromasclisme*, manipulació...

Els *micromasclismes* són aquells detalls, aquells gestos masclismes que tenim tan incorporats i no ens n'adonem.

Totes i cadascuna de nosaltres patim a diari *micromasclismes*.

Una justificació que potser hagi trobat en la presentació de la campanya Digues Pou No Estàs Sola 2017, que incideix en les formes més subtils de masclisme: els *micromasclismes*.

L’escriptora que es va haver d’inventar unes inicials per dissimular que no era un home i no espantar els consumidors masculins de literatura fantàstica (la K és de Kathleen, el nom de la seva àvia) tornava a demostrar que té idees pròpies i que no tolera els *micromasclismes*.

Només va esmentar aquesta qüestió el secretari d’Estat Mario Garcés, que aposta per treballar contra el masclisme des dels 6 o7 anys, alhora que advocava per lluitar contra els *micromasclismes* quotidians i els estereotips instal∙lats en els joves.

Fartes de les dobles i triples jornades, de les bretxes salarials, de les microviolències i els *micromasclismes* diaris -a la feina i en les relacions personals-, pel mite de la conciliació, l'exigència del mite de la bellesa i l'eterna joventut...

És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el masclisme i els *micromasclismes*.

Però "El machismo que no se ve" és una excepció en una tele atapeïda de *micromasclismes* i masclismes flagrants.

Però, per al que ell anomena distracció, el terapeuta i investigador en temes de gènere Luis Bonino té una altra paraula: *micromasclisme*, un terme que ell mateix va encunyar i que fa referència als diferents abusos i violències, de vegades gairebé imperceptibles, que «atempten contra l'autonomia de les dones i que els provoquen un sobreesforç psicofísic, un esgotament de les reserves emocionals i un retrocés en el seu desenvolupament personal».

Asseguren que tant en la societat com en les relacions íntimes hi ha *micromasclismes* i mites de l’amor romàntic que es repeteixen.

Internet està connectat amb la ­realitat de la nostra societat, i en ella l'agressió verbal i física contra les dones, inclosos els soterrats *micromasclismes*, són el pa de cada dia.

Ja comença a ser hora que els homes ens posem les piles en la igualtat real i efectiva i eliminem el *micromasclisme* que no detectem com a tal, sinó que veiem com a una cosa normal i comuna.