antropocè m

Ho fa en un to utòpic i reivindicatiu, amb un estil una mica dens i sofisticat, però el seu missatge és clar i contundent: en l'*antropocè* que estem vivint, els humans dominen i controlen la matèria, els fluxos d'energia i fins i tot la distribució i existència de les espècies biològiques.

Sí, l'art s'ha omplert de termes com holocè, *antropocè*, novacè, aerocè, tecnocè i simbiocè entre d'altres, perquè, com va assenyalar la comissària de Climate, Alison Wilding, "és el gran tema que ho abraça tot".

Manuel Maldonado, que va publicar un llibre sobre l'època de l'*Antropocè*, acaba d'editar-ne un altre sobre la pandèmia.

Amb aquesta paraula, Haraway rebutja la noció d’*antropocè*, l’emprada per descriure com les accions humanes han alterat el clima i els ecosistemes del planeta, en centrar-se, precisament, en les causes que l’han portat a la catàstrofe i no pas en les solucions.

L’energia de l’Univers és la que és, es transforma però sempre és la mateixa”, comenta en to filosòfic i transcendental Thompson just abans de recordar-nos que som a l’era de l’*Antropocè* i que, com el nom etimològicament indica, està centrada en l’ésser humà.

Ara la retrobem a l’acció concert La costilla de Rocío, en què canta a les plantes i en contra de l’*antropocè*, acompanyada a la guitarra per Raúl Cantizano i pels vídeos i paisatges sonors de Los Voluble.

Tant és així que els geòlegs han anomenat la nova era geològica *Antropocè*, paraula que indica l’impacte de la raça humana en l’alteració dels processos naturals de la terra.

L’omnipresència de polímers plàstics al planeta és un dels elements esgrimits pels científics que defensen que som en una nova era geològica (en passar de l’holocè a l’*antropocè*).

El treball d'un nombrós equip d'investigadors d'una desena de països ha permès trobar evidències empíriques als dipòsits de sediments que proven que la Terra ja ha entrat en una nova era geològica, l'*antropocè*, en la qual l'activitat humana s'ha convertit en el principal agent transformador del planeta.

De fet, com recorda la revista Science aquest desembre, els impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes van començar fa mil·lennis, quan els nostres avantpassats van començar a cultivar plantes i a desplaçar-se, és a dir, a “civilitzar-se”, però des de fa uns 150 anys hem iniciat un nou període geològic, que podem designar com *antropocè*, en què l'afectació sobre el nostre planeta està esdevenint insostenible.

Aquesta sisena extinció massiva hauria començat cap al 1.500 (fa no res, en termes geològics), moment en què autors com el Nobel de química Paul Crutzen ubiquen el naixement de l’*antropocè*.

¿Què és l'*antropocè*? Si hem de creure el Times novaiorquès (i la revista de la Royal Society de Londres, que va dedicar a la qüestió un dels seus números recents), l'antropocè és el nou període geològic en què vivim, que substitueix el període neogen i l'època de l'holocè, que va començar fa uns 11.430 anys amb la darrera glaciació i l'aparició de les primeres societats humanes qualificables de civilitzades.